HISTÒRIA DE LA FALCONERIA  A MALLORCA

La falconeria va ser utilitzada en altre temps per procurar-se aliment.

Només per l'arqueologia coneixem resumidament les espècies d'animals caçades

per l'home primitiu illenc, i amb les seves restes podem recomposar breument el

panorama cinegètic de les Illes abans de la dominació musulmana.

De l'anàlisi d'aquestes restes es desprèn que els animals més caçats, i pel que

sembla més abundants, foren: el conill, el cérvol, la daina, el moix salvatge, el porc

senglar i la llebre.

Suposam que la falconeria ja existia aquí des de molts anys enrere, ja que era un

lloc de pas i comercial. També en època romana se sap que ja la practicaven.

La pràctica de la falconeria a l’època islàmica a les Balears es troba documentada

als textos del Repartiment de l’illa de Mallorca, on apareix esmentat un falconer

andalusí amb el seu nom propi i altres mencions de falconers.

La caça evidentment utilitària era pròpia de la tradició àrab o islàmica, on l’exercici

de la falconeria no estava reservada només a les classes privilegiades, com

passava a la cristiana.

No hem d’oblidar que Mallorca era un lloc de trànsit comercial de vaixells, que

provenien de Sardenya, Barbaria, Tunísia, Nàpols, Sicília i Nord d’Àfrica, duien

falcons per als emirs de la península Ibèrica i reis del sud d’Europa.

A Mallorca també s’importaren ocells coneguts com barbarescs, que eren molt

apreciats per els emirs mallorquins.

L’Hort del Rei era la drassana reial musulmana. Els emirs mallorquins tenien un

port als peus de la seva residència i, per tant, lloc d’entrada de falcons barbarescs.

A les Balears, la creença popular de la influència de la lluna sobre els falcons a

l’hora de caçar sembla que era més arrelada que a altres llocs.

Són dels pocs testimonis que tenim actualment de la falconeria andalusí a Mallorca

i a la vegada l’empremta mes forta de la falconeria balear àrab.

Amb la conquesta de Mallorca per en Jaume I el Conqueridor, ja tenim més

constància de la caça amb aus rapinyaires, sobretot en el repartiment i contractes

de parceria de la caça existent a les possessions, que en la majoria dels casos es

repartien entre els senyors i posaders.

Els primers monarques de la nova dinastia que s’asseia al tron de Mallorca eren

grans aficionats a la caça. No hem d’oblidar que en Jaume I el Conqueridor, com

tots els reis cristians Europeus de la seva època, practicava la falconeria, inclús la

seva muller Violant d’Hongria, i que també era un cosí de l’emperador Frederic II de

Hoenstaufen, qui va transmetre l’interès i l’afició per la falconeria a tots els seus

familiars.

A la corona d’Aragó no existí el títol de falconer reial. S’anomenava falconer major,

que era el cap dels falconers d’una casa o palau.

Al palau, el rei tenia el falconer major que vetlava de la cura de les aus rapinyaires i

l’acompanyava a les caceres.

Als falconers majors, se’ls donava una casa o unes terres a prop del falconar, amb

l’empriu que no les poguessin vendre. A més, els pagaven les despeses pròpies del

seu ofici i la vestimenta que necessitaven per a cada ocasió.

El falconer major era el responsable de tots els falcons i falconers: dur o anar a

cercar falcons; anar a caçar amb el rei o senyor; estar en els àpats de les reunions

principals, en senyal de prestigi Senyorial...

L’afafaitat era el que amaçava, ensinistrava els falcons i tenia cura dels polls.

El falconer menor tenia cura dels falcons i aprenia l’ofici.

Al final de la seva vida activa, els falconers de la Casa Reial eren recompensats

amb certes pensions vitalícies o càrrecs.

Bernat de Llimós fou un afamat afaitador de la vila de Llucmajor.

En Pere Calafat va ser el mestre falconer del castell reial de Valldemossa.

Pere, falconer, i Font Peris reconeixen que han rebut d’Arnau Font, batle reial de

Mallorca, 9 sous pel vestit que li fa per manament del Rei i pel seu menjar, i el

menjar dels falcons que ha tramès al Rei.

Els falconars reials eren a l’Almudaina, Valldemossa i el Castell d’Alaró.

El colomar reial del Palau de l’Almudaina era a Llucmajor. Hi havia altres colomars

com el de Valldemosa i el del Castell d’Alaró.

A l’època de Jaume II és quan trobam més documentació a Mallorca sobre la

falconeria.

Jaume II es dedicà principalment a caçar amb falcó, ànneres salvatges a les

basses de Manacor i també caçava a la devesa de Bellver (Sant Llorenç des

Cardessar).

 Va adquirir terrenys a Bunyola i Artà per fer dos vedats reials de caça. D’aquestes

compres n’hi ha constància documental als arxius, que ens informen de la formació

d’un al puig del Teix i de l’altre a la alqueria de Ferrutx o devesa d’Artà.

Del vedat reial del Teix es creu que en la conquesta havia pogut ser d’en Nunyo

Sanç, comte del Rosselló i Cerdanya i cosí d’en Jaume I. En temps del rei Jaume II

temin el document de compra a en Pere Roig de dues jovades de terra i unes

cases per valor de 32 lliures mallorquines per part del rei. El mes anterior, el

monarca Jaume II havia donat al Monestir de la Real la casa i el lloc de Miramar,

però no els falcons que allà es criaven.

El falconer del palau de Valldemossa i el camí que unia a la casa reial del Teix ens

demostra fins a quin punt la caça era l’activitat principal.

En el castell del rei Sanç, els falcons habitaven en els posadors a llocs centrals,

prop de l’entrada de l’habitacle reial, on mostrava amb orgull les seves aus.

Aquests ocells són l’element més valuós de la caça medieval per als estaments

alts. "Com més falcons, més caça" asseguraven els manuals de falconeria de

l’època.

El rei Sanç, passava moltes temporades, degut a la seva salut, a les cases del Teix.

En aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei

Sanç, des de on mirava com caçaven els seus falcons.

Avui en dia encara perduren dites cases i es un vedat, encara que és particular.

L'altra devesa en terres d'Artà, de la que havia estat l’antiga alqueria islàmica de

Ferrutx, fou un important vedat de caça de la dinastia dels reis de Mallorca (1276-

1349), un valuós agre dels més afamats falcons del reialme i cultivada amb vinyes

per abastir les bodegues del palau.

En Jaume II ordenà la captura d'alguns cérvols salvatges a les marines de

Llucmajor per repoblar Ferrutx, i dur-hi també alguns porcs senglars.

El Rei Sanç I va fer repoblar la devesa d’Artà i altres llocs (Valldemossa, Vall de

Canet i Sóller) amb perdius, agrons i faisans duits de València, i a regular tot el

relatiu al seu manteniment i administració, prohibint la caça d’aquest animals a

caçadors furtius, posant un guardià.

Han quedat registrades les caceres reials a la Devesa tant per part de Jaume II

com del seu fill Sanç I, els quals en els seus desplaçaments cap a la devesa de

Ferrutx solien aprofitar per allotjar-se als Palaus de Manacor i Sineu. Amb el temps,

a causa de la salut del rei Sanç i la infantesa de Jaume III, els animals es

reproduïren de tal manera que s’estengueren per tot, cosa que provocà les queixes

dels veïnats perquè devastaven els blats, vinyes i tota casta de fruits. Les queixes

es varen transmetre al rei a través del governador. Es va autoritzar la caça, però la

mesura no va bastar.

Davant això, Jaume III, procedí a la parcel·lació i a cedir a cens els terrenys als

propietaris confrontants, encara que es va reservar les cases i els drets de caça.

Mes tard, el rei Pere IV d'Aragó va vendre les terres i el vedat desaparegué.

Les cases de la devesa de Ferrutx, actualment són del pintor Miquel Barceló.

Els falcons de Mallorca, segons Pedro Lopez de Ayala : halcones que es a saber:

neblís, baharís, gerifaltes, sacres, bornís, alfaneques. Habéis de saber que los

halcones baharí que se crían en la isla de Mallorca son mejores; muy rabiosos,

caninos y trabajadores; buenos garceros; además son muy buenos perdigueros

porque su ligereza se muestra más a poca altura aproximando el pecho al suelo,

con estilo hermoso.

Els monarques mallorquins, coneixedors de l’agressivitat i qualitats de les

rapinyaires que es criaven a les Balears i que eren apreciats a tot Europa, miraven

d’aconseguir aquestes aus. Els agres més documentats eren a la Serra de

Tramuntana, el Llevant i sa Dragonera. N’hi havia una vintena.

S’ordenava als batles de les respectives parròquies que procedissin a la seva

captura i als procuradors reials la seva compra. Hi havia diversos procediments per

obtenir aquests ocells, com agafar els polls des agres, capturar-los adults, adquirir-

los per compra, o donació, rebuts com a renda o com a donació forçada.

S’enviaven alguns homes, ja fos des de llocs estratègics, o des de barques, per

espiar pels cims i penya-segats el vol dels falcons, per capturar els seus nius, que

després eren comprats a bon preu pels tresorers reials. Aquesta perillosa activitat

estava ben remunerada, sobretot quan s'aconseguia capturar qualque niu o

exemplar adult, ja que el preu pagat oscil·lava entre les tres i quinze lliures (60 i

300 sous), quan el jornal cobrat per un treballador especialitzat, en aquella època,

era de dos sous.

A les Balears, aquest agres, pertanyien al rei, al bisbe de Barcelona, a l’arquebisbe

de Valencia, als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, etc. Tots ells

havien rebut la propietat dels agres per dret de conquesta. Aquests agres els

podien concedir a altres persones, a canvi de compensacions.

Una vegada capturats eren duits al falconar de l'Almudaina, s’entregaven al

falconer, s’anotava l’entrega i es gestionava el pagament. Els falcons eren

alimentats fins que el falconer major els duia al Rosselló per ensinistrar. Per

efectuar el trasllat al Rosselló, el falconer major necessitava gàbies adients,

caputxes de cuiro pels falcons, i també es comptabilitzaven els pollastres i coloms

per alimentar les rapinyaires durant el trajecte (despeses que figuren en els llibres

de comptadoria reial).

Al Rosselló, les aus eren ensinistrades per persones especialitzades o afaitadors

de fama per a distintes modalitats de caça. Segons aquest ensinistrament, els

falcons prenien noms diferents: falcó pelós, era l’apte per caçar llebres; falcó jantil,

era utilitzat en la caça de grues; falcó llaner, per perseguir altres rapinyaires; falcó

perdiguer, per a la caça de perdius; etc.

Altres aus de presa foren els astors o falcons perdiguers. Malgrat tot, la seva fama

no arribà a la dels falcons. Es coneix la presència de nius d’astor a Massanella i

Puigpunyent a l’edat mitjana.

També hi ha documentació de la caça de gaseles als alzinars de Felanitx i Andratx,

caçades amb falcons sagrats. Aquesta caça era comuna al nord d’Àfrica.

Se sap, curiosament per unes discussions entre dames, que a més de cérvols

també hi havia gaseles. Dona Bonela, esposa de Bernat de Magadins, havia enviat

alguns caçadors per caçar amb cans. Aquests perseguien una gasela que entrà en

un rafal de dona Sabida, la qual se la va fer seva. Dona Bonela fonamentava els

seus drets tot dient: "que lebras e cabirol de aquel és qui la mou".

Un altre prova de la afició cinegètica que tenien ens la proporciona el Llibre de

privilegis dels Reis de Mallorca, on voltejant la vinyeta que representa el rei Sanç

acompanyat per prelats i gentilhomes, apareixen estris de caça. Davall de la

vinyeta de Jaume III, jurant els privilegis del Regne i enfront de l’escriptori de

Romeu de Poal, figura un bell falcó.

El falcó fou un animal, com ja hem dit, molt preuat per la seva bellesa i actitud

agressiva. Això el va convertir en un animal de luxe, a l’abast de pocs, i objecte de

regal entre prínceps i persones de rang, ja que, posseir un falcó era senyal de

distinció, riquesa i senyoriu. Així, a l’hora d’obsequiar a un igual, en la gestió d’un

tractat o simplement fer un regal, incloure entre els presents un falcó era un detall

de bon gust que prevalia sobre molts obsequis. Quan el rei volia regalar un falcó,

demanava quins eren els millors falcons de Mallorca i els manava comprar.

Exemples : els dos falcons lliurats per l'Infant Ferran de Mallorca a Ramon

Muntaner, perquè els dugués al Rei de Nàpols, o les rapinyaires que figuren en els

presents de monarques aragonesos, Jaume II i Alfons IV, per al soldà d'Egipte

Muhammat ibn Qalawn.

També es regalaren uns falcons al rei de França.

Va adquirir tanta importància la falconeria entre nobles i eclesiàstics de rang a

l'Edat Mitjana, que els falcons foren objecte d’atenció i cura, tant en l’alimentació i

guarniment com en les seves malalties, coneixements que foren guardats

gelosament per tal d'aplicar-los en el seu moment.

La noblesa medieval va arribar a desenvolupar, inclús, una medicina a fi de cuidar

la salut d’aquests animals. D’aquesta disciplina es varen escriure diferents tractats.

El cirurgià mallorquí Galiè Correger tradueix del llatí el “Libre del nudriment he de la

cura dels ocels quals separtays ha cassa”, ja que els cortesans ja no saben llatí,

perquè no es tractava de deixar morir cap rapinyaire per aquesta causa.

Els guants es confeccionaven amb pell de cérvol. Els més cars eren brodats i

ornamentats amb pedres fines, i les caputxes brodades amb fils d’or i plata, perles,

i plomes d’aus del paradís o uns altres adorns com robís.

Les Lleis Palatines, promulgades per Jaume III, mencionen l’ofici del falconer major

i subordinats. El mateix succeïa a les Ordinacions de Pere el Cerimoniós.

Tal és la importància que tenia la falconeria i els falcons en el desenvolupament de

la cultura mallorquina, que es va reflectir a la literatura.

En el “llibre de contemplació” de Ramon Llull, en el qual agraeix a Deu la creació

d’aquestes meravelloses aus, a més d’altres mencions. Es creu que Ramon Llull,

abans de la seva conversió practicava la falconeria, encara que n’hi ha que afirmen

que era fruit del coneixement de la falconeria àrab a través del llibre de Moamin

“Kitab al Yawarih” i altres tractats àrabs.

En els famosos sermons de San Vicenç Ferrer no hi faltaren els esments sobre

falcons.

A més de tot l’esmentat, hi ha diversos documents que confirmen l’activitat de la

falconeria a Mallorca:

•

Als batles d’Alcúdia, Huialfàs, Muro i Santa Margalida els notificaren les

queixes dels senyors de l’Albufera, que els qui pesquen peixos i cacen ocells

causen danys.

•

es dóna permís de caça al batle reial de Pollença

•

es concedeixen permisos o llicències d’exportació de falcons

•

el rei Pere IV d’Aragó vol poblar la Granja d’Esporles de faisans i francolins

•

es prohibeix caçar conills amb ocells a la serra de Tramuntana des de Andratx

fins a Pollença

•

es prohibeix agafar falcons de la Vall de Mussa (Valldemosa). Pel contrari, al

castell d’Alaró autoritzen poder treure els falcons

•

es prohibeix exportar cap falcó mallorquí fora de Mallorca

•

les parets de l'anomenada "sala dels ceros" del bell palau de Valldemosa,

adornades amb talles en relleu d'aquests animals.

•

la Procuració Reial paga al batle d’Artà per treure i espiar els falcons d’Artà 2L,

8 s “

•

el batle d’Artà paga 15 sous a en Berenguer de Pollença, per anar a espiar

tres agres de falcons a Artà; hi ha estat 5 dies

•

paguen a qui cerca i espia moltes vegades el agre de falcons de Capdepera

2L, 6 s.

•

la Procuració Reial paga per 24 dies de donar menjar als falcons per les feines

que havia fetes amb els falcons de Menorca 5L, 14 s, 3 d

•

Bernat Martorell, falconer major, de Llucmajor recorregué els agres d’Artà

•

es recordava que no es robassin falcons de l’agre de Ramon Font d’Artà

•

En Jaume Sancho va acusar al batle d’Artà que amb un estol de gent, cans i

falcons caçava a les seves possessions

•

Josep Ramis d’Aireflor exposa que a Artà es caçaven llebres amb falcons

llaners amb l’ajuda de cans triguers a la cacera reial de la Devesa de Ferrutx

•

El governador comunica a tots el batles la pèrdua d’un falcó pelegrí amb

aquestes senyes: que és un falcó mudat e en los gits és lo nostro senyal obrat

de seda blava e de fil d’or e ha anells d’argent asmaltats e té cascavells

grossos de lleutó.

Amb el pas dels anys i l’arribada de les armes esdevé la seva decadència.

A moltes poblacions de Mallorca hi hagué gent que es dedicà a capturar àguiles,

milanes, corbs, etc., amb l’única finalitat de percebre la recompensa que donaven

les autoritats, malgrat que haguessin de presentar el parell d’urpes o els ous trets

del niu per cobrar-ho.

Sortosament avui en dia, les rapinyaires estan protegides per llei, i a Mallorca tenim

el segon club més antic d’Espanya, el Club Balear de falconeria fundat per en Félix

Rodríguez de la Fuente.

Extret dels llibres:

•

  La falconeria a les Balears s. XIII-XV

•

La caça a la Mallorca Medieval

•

Los halcones reales en el reino de Mallorca

•

La falconeria a l’Edat Mitjana

•

 i altres reculls diversos